Viajando en tren

Jueves, 11 de abril. Estación de tren, muy poca gente, está todo muy tranquilo.

Me he traído un libro y los auriculares, dicen que la música amansa las fieras... aunque hay que reconocer que no tengo nada de fiera.... la idea es entretenerme con algo y no pensar...

Es la sexta vez que paso por esto... si mi memoria no me falla... y es inevitable recordar las anteriores veces... o la primera... recuerdos que asoman para recordarme una vez más mis miedos...

Pero esta vez me lo tomo diferente... es como si lo viera muy atrás en el tiempo ... y solo han pasado 3 años y 4 meses; no he contado los días, lo siento...

Ahora mismo solo puedo pensar en lo afortunada que soy, que estoy siendo y que espero ser. Definitivamente, me siento fuerte, mucho más que antes, y estoy feliz por ello.

Esta vez estoy extrañamente muy tranquila... no sé si demasiado... o si puedo aplicar esta palabra para describir esto.

Supongo que una se acostumbra... hasta a eso. Pero me fijo en el día genial que hace, en el sol que me calienta, en la brisa suave que me alborota el pelo... y en todo lo bueno que se que está por venir.

Creo que pasaré del libro y la música, y me centraré en el paisaje. Me gusta mirar el mar por la ventana. Me transmite calma... y dicen que conectamos más con lo semejante a nosotros.

Anuncian la llegada de mi tren.

Feliz tarde.

Anna ;)

"Dijous, 11 d'abril. Estació de tren, molt poca gent, està tot molt tranquil.

M'he portat un llibre i els auriculars, diuen que la música amanseix les feres,,, tot i que hi ha que reconéixer que no tinc res de fera... la idea és entretenir-me amb alguna cosa i no pensar...

És la sisena vegada que passo per això, si la meva memòria no em falla... i és inevitable recordar les vegades anteriors... o la primera... records que treuen el cap per recordar-me un cop més les meves pors...

Però aquesta vegada m'ho prenc de forma diferent,,, és com si ho vegés molt lluny... i només han passat 3 anys i 4 mesos; no he comptat els dies, ho sento...

Ara mateix només puc pensar en l'afortunada que sóc, que estic sent, i que espero ser. Definitivament, em sento forta, molt més que abans, i estic feliç per això.

Aquesta vegada estic estranyament molt tranquila... no sé si massa... o si puc aplicar aquesta paraula per descriure-ho. Suposo que una s'acostuma... fins a això.

Però em fixo amb el dia genial que fa, amb el sol que em calenta la pell, en la brisa suau que em despentina els cabells... i amb tot el bo que sé que està per venir.

Crec que passaré del llibre i la música, i em centraré en el paisatge. M'agrada mirar la immensitat del mar per la finestra. Em transmet calma... i diuen que connectem més amb el més semblant a nosaltres.

Anuncien l'arribada del meu tren.

Feliç tarda."

Anna ;)