Love is blind??...

Diu una llegenda que l'amor el va inventar un nen amb els ulls tancats, per això diuen que l'amor és cec...

Llegendes i històries a banda... estimar a algú és un gran desafiament avui dia... en un món on s'han perdut valors i respecte a parts iguals, en una societat on tot és a l'abast de tothom en tot moment i en el què les coses no tenen durabilitat... crec que l'amor verdader és aquell que accepta, que no dóna a mitges, que es construeix entre dos persones que s'atrauen, s'accepten, que aconsegueixen estimar les seves diferències i que són capaces de créixer dia a dia.

Estimar no és només felicitat, és confiança, és respecte, és admiració, és connexió, és tendresa, és passió, és sinceritat, és seguretat, estabilitat, és enteniment, és descobrir-se un a l'altre,  i mil coses més...

Tots ens mereixem un amor, algú que ens estimi tal i com som;

algú amb el que no tinguem que posar escuts ni amagar les nostres pors, i les nostres més profundes debilitats;

algú amb el que compartir temps, fins i tot, mals temps... i alguna tristesa;

algú que cregui en nosaltres, i nosaltres amb ell, que cregui en tot el que podem ser capaços de fer: somnis, ilusions, vivències...

tothom ens mereixem un amor que sigui calma, i al mateix temps, fortalesa per compartir el dia a dia;

algú que ens acompanyi i comparteixi els projectes comuns i individuals ...

algú que comparteixi les nostres ganes mútues de créixer;

algú que ens mire com si no hi haguès ningú més a la Terra, que ens faci oblidar els complexos i defectes que tots tenim i que ens causen a vegades tanta inseguretat ... que ens faci sentir que tot i ser imperfectes, som perfectes quan hi ha amor, respecte i admiració;

algú que tingui sentit de l'humor, que estigui enamorat del nostre somriure i que sigui capaç de realitzar alguna bogeria junts, per molt petita que sigui, i amb responsabilitat;

algú que no tingui dubtes, que no tingui por a arriscar-se, i que sàpiga demanar perdó quan s'ha actuat malament;

algú que ens faci oblidar aquests mals moments amb només una abraçada... algú que faci del nostre món un lloc millor, un trosset de cel.

Vull pensar que allí on estimem i som estimats és un dels llocs més bonics del món (o ho hauria de ser...).

És tu i jo... és avui, demà i sempre... és jo sóc feliç si tu ho ets... algú que simplement tingui ganes de quedar-se...

És una utopia?... o buscar una agulla en un paller? ...

Jo prefereixo pensar que és trobar en algú imperfecte, la perfecció per a cadascú... digueu-me ilusa.. però mai deixaré de creure... en aquest tipus d'amor...

potser que no el trobi mai, o potser sí l'he trobat i... no era el moment... o potser el tinc més prop cada dia que passa ... però sigui com sigui, mai deixaré de creure-hi.

Sobretot perquè si tu ets feliç, jo també ho sóc...

#reflexionantenunatardaplujosa#posantmetendraen3,2,1...

Anna ;)