Dona

No, no sóc la típica dona de la que els homes s'enamoren... sóc la perfecta amiga, la que no es cansa d'escoltar; sóc la discreta i perfecta amant, la que no et demana més; sóc la que mostra un somriure, encara que per dins plori mars; sóc la que supera reptes, per molt difícil que sigui; sóc la dona que no té por a estar sola... perquè no necessita ningú: sóc una ànima lliure. Però tingues present que posa el seu cor amb tot el que fa; la que pots il.lusionar convertint un moment en quasi perfecte... i sentir-se agraïda d'haver-ho viscut; la que embogeix fent el que li agrada, i la que confón tantes coses que ha decidit només fer cas al seu instint... Sóc la dona que té presència, i que imposa a més d'un, desitjada per molts... gaudida per pocs... però no t'atreveixes a pressionar-la en res... perquè és possible que surti corrent. Sóc la que no li importaria trobar a algú diferent... per variar... algú amb el que compartir experiències noves, algú que la faci sentir-ho tot... i al mateix temps, compartir un res; algú que l'entengui i l'accepti, així com és ella ... sigui el que sigui... un moment, un somriure al creuar-se amb algú pel carrer, una conversa intel.ligent, o un cafè emmig d'un dia estressant... No, no t'enamoris de mí... sóc ànima, foc, dolçor, passió, il.lusió, somnis... senzillesa, gentilesa i generositat, sensibilitat en estat pur... si no m'aportes... t'apartes; és senzill, simple i clar. L'important no és enamorar-se... l'important és sentir, alliberar la imaginació, i embotellar el sentit comú, deixant fluir els sentiments. Potser que per tu no tingui sentit... però per ella, TOT té sentit. Anna 📷;)

— me siento agradecida.

(Model: Anna Mayoles; Fotògraf: Toni Perea Photography)