top of page
  • Foto del escritor: Anna M.
    Anna M.
  • 28 mar 2019
  • 2 Min. de lectura

Una frase de uno de mis libros favoritos: "Le Petit Prince"


Con sinceridad, ¿ con cuántas rosas nos habremos pinchado a lo largo de la vida ? Innumerables, seguramente... aunque yo no recuerdo tantas... Y con cuántas no nos habremos pinchado por miedo ? ... de ésas tengo algunas más... aunque nunca sabré si eran rosas, margaritas, o alguna otra clase de flor.


Dicen que el odio sólo es un mecanismo de defensa hacia algo o alguien que te ha herido, aunque también dicen que del amor al odio hay sólo un paso.


Muchas veces, nuestros miedos nos impiden hacer cosas, por temor a que salgan mal, por desilusión, por protección ... o simplemente porque no las vemos... motivos hay muchos... inseguridades, también.


Pero si nos paráramos por un momento a mirar, a observar, a admirar... sin prisa... podríamos ver su verdadera belleza. Con las personas, igual...


Y quién sabe... a lo mejor un día, el pinchazo no llega ni a tocarnos...


Anna ;)


El Principito.



"Una frase d'un dels meus llibres preferits:Le Petit Prince


Sincerament, amb quantes roses ens haurem punxat al llarg de la vida ? Nombroses, segurament... tot i que jo no en recordo tantes... I amb quántes no ens haurem punxat per por? ... d'aquestes en tinc algunes més... encara que mai sabré si eren roses, margarides, o algun altre tipus de flor.


Diuen que l'odi només és un mecanisme de defensa cap a alguna cosa o algú que t'ha ferit, tot i que també diuen que de l'amor a l'odi només hi ha un pas. Moltes vegades, les nostres pors ens impedeixen fer coses, per por a què surtin malament, per desilusió per protecció... o simplement perquè no les veiem... motius hi ha molts... inseguretats, també...


Però si ens parèssim per un moment a mirar, a observar, a admirar... sense pressa... podríem veure la seva vertadera bellesa. Amb les persones, igual..


I qui sap... potser un dia, la punxada no ens arriba ni a tocar..."




 
 
 
  • Foto del escritor: Anna M.
    Anna M.
  • 25 mar 2019
  • 1 Min. de lectura

Tal vez sí he estado aquí antes... la única diferencia es que tal vez ahora QUIERO quedarme, y dejar que me muestren el mapa, a pesar del miedo atroz a equivocarme.



Anna ;)


“Potser sí he estat aquí abans... l’única diferència és que potser ara VULL quedar-me, i deixar que em mostrin el mapa, tot i la por atroç a equivocar-me.”





 
 
 
  • Foto del escritor: Anna M.
    Anna M.
  • 23 mar 2019
  • 2 Min. de lectura

Hoy es un dia triste... recordar que ya no estás me encoge el corazón... pero el echar de menos a alguien es bonito, y doloroso a la vez. Y de las dos, me quedo con lo bonito: por lo que siempre me enseñaste, por la educación que recibí por tu parte (dentro y fuera de casa), por el cariño recibido cada vez que nos veíamos, por tus sonrisas, siempre alegre y de buen humor; por tu paciencia cuando nos portábamos mal o hacíamos algo que no te gustaba, por tu buen carácter, siempre dispuesto a ayudar a los demás... pero sobre todo, por la valentía y el coraje que siempre nos mostraste... siempre nos decías que cuando quisiéramos algo, no era suficiente con sólo desearlo... teníamos que trabajar y luchar por ello, y no desfallecer, aunque sintiéramos que las fuerzas nos fallaran a veces... que tener suerte está bien y es de agradecer siempre.. pero trabajar duro para conseguirla era todavía mejor.. la suerte a veces tenías que buscarla...


Mil gracias por todo esto y mucho más. Eras una gran persona y los que te queremos lo sabíamos todos, por eso somos un montón echándote de menos... pero reconozco que nosotras te queremos mucho más, hoy y siempre... 💚


Anna ;)


"Avui és un dia trist... recordar que ja no hi ets m'encongeix el cor... però el trobar-te a faltar és bonic i dolorós al mateix temps. I de les dues coses, em quedo amb el bonic: pel que sempre m'has ensenyat, per l'educació rebuda per part vostra (dins i fora de casa), pel carinyo rebut cada cop que ens véiem, pels teus somriures;per la teva paciència quan ens portàvem malament o féiem alguna cosa que no t'agradava, pel teu bon caràcter a l'hora d'ajudar a algú amb problemes... però sobretot, per la valentia i el coratge que sempre ens vas mostrar... sempre deies que quan desitgéssim alguna cosa, no era suficient en només desitjar-ho... teníem que treballar dur i lluitar per aconseguir-ho, i no desfallir, encara que les forces ens abandonéssin a vegades... que tenir sort està bé i és d'agraïr sempre... però treballar dur per aconseguir-ho era encara millor... la sort a vegades has de buscar-la...


Mil gràcies per tot això i molt més. Ets una gran persona i els que t'estimemho sabíem tots; per això, som molts trobant-te a faltar.. però reconec que "nosaltres" t'estimem molt més, avui i sempre... "




 
 
 
bottom of page