La sensibilitat és una virtut que molt poca gent aprecia; de fet, penso que a vegades no et deixa avançar... les coses t’afecten més, et sents més fragil i vulnerable i no m’agrada sentir-me així... de fet, dubto que a algú li agradi... però ho accepto...
Així m’adono que sóc més humana i imperfecta.
Aprenc amb cada cosa que faig, creixo més com a persona, i faig les coses com realment les sento.
He deixat de preocupar-me intentant buscar respostes... i m’he adonat que simplement, no tenen per què existir; a vegades, és millor relaxar-se, continuar el camí, aprendre de l’experiència i sabent que tot i la meva imperfecció, he donat el millor de mí i ho he fet el millor que he pogut.
I ho continuaré fent, ara i sempre.

Anna ;)





